El MACVAC en la fira d'art contemporani MARTE
MARTE, la fira d'art contemporani de Castelló, compleix 12 anys, amb la col·laboració del MACVAC des dels seus inicis. Per a l'edició de 2025, que tindrà lloc a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló del 23 al 25 de maig, el Museu de Vilafamés planteja dos projectes distints en la fira i una exposició en la seua seu.
D'una banda, Hugo Martínez Tormo, l'experiència del qual exemplifica el devastador efecte de la DANA de 2024 que va destruir molts tallers d'artistes, presenta El bosque, una selecció de l'exposició organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana en el Centre del Carme Cultura Contemporània, una resposta creativa als desafiaments ecològics actuals, utilitzant l'art com a eina per a augmentar la consciència mediambiental i promoure la reforestació i la sostenibilitat.
El segon espai del MACVAC en MARTE es dedicarà al projecte Els Furoshiki de Ulalalau, de la fotògrafa castellonenca Laura Avinent. El nom, furoshiki, ve de 'furo', que significa bany, i 'shiki', que significa cerimònia. Els furoshiki són peces de tela quadrades que s'usen habitualment per a transportar coses i constitueixen una tradició que s'inicia en el segle XIII, quan els japonesos anaven als banys públics i el furoshiki era la forma més pràctica de guardar i transportar la roba. L'artista aplica la fotografia i la IA a una tradició centenària establint una línia de continuïtat ininterrompuda.
La seu de Vilafamés acollirà l'exposició Diaris de DiGood des del 24 de maig, podent-se visitar fins a octubre d'enguany. Una selecció d'obres de la col·lecció d'Elías Goodman i Miguel Díaz, amb artistes com Fausto Amundaraín, Ana Barriga, Alejandra Glez, Sger, Imon Boy o Paco Pomet, entre altres, que s'instal·larà formant part de l'exposició principal del museu. Una mostra de la labor de dos col·leccionistes que actuen baix la influència de la seua passió sovint devoradora i obsessiva, una oportunitat de conèixer unes obres reunides no com a coses, molt menys com a mercaderies, sinó com a personatges artístics eminentment vius, plenament sensuals i carnals amb els quals comparteixen la vida.
