Jesús Sanz: «Hem d'educar la població perquè sapiguem com hem de reaccionar davant d'una catàstrofe»

El catedràtic de Personalitat de la Universitat Complutense de Madrid, Jesús Sanz Fernández, ha assegurat durant la conferència inaugural de les X Jornades d'Investigació de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló que s'ha d'«educar la població perquè sapiem com reaccionar davant d'una catàstrofe», perquè és necessària també una «alfabetització en salut mental».

«No totes les reaccions després d'una catàstrofe són psicopatològiques», ha comentat. «És natural mantenir-se en alerta, evitar les notícies o els llocs, no parlar d'això durant un temps després, desconfiar, estar trist o qüestionar-se les creences bàsiques» perquè «són reaccions normals que té tothom, però que si s'allarguen en el temps es poden convertir en un trastorn», ha explicat.

El coautor d'una guia d'autoajuda psicològica amb indicacions tècniques per al personal sanitari que es va preparar dies després dels atemptats de l'11 de març de 2004 i un programa de seguiment psicològic de les víctimes del terrorisme a Espanya, ha assegurat que existeixen tractaments per a resoldre trastorns com l'estrès agut, el posttraumàtic, la depressió major o l'ansietat «que són eficaces i que poden ajudar, en alguns casos, fins i tot sense medicació associada».

Sanz s'ha mostrat partidari d'intervencions preventives, programes que promoguen la resistència i la resiliència amb l'objectiu de generar processos adaptatius als quals acollir-se quan es presenta la catàstrofe. Especialment per als intervinents, els grups que habitualment participen en les emergències, i «als quals cal animar perquè vinguen a aquesta mena d'activitats, perquè encara que posseeixen fortalesa i n'estan preparats, també en poden patir les conseqüències».

Finalment, també considera recomanable per a la població en general comptar amb tècniques de primers auxilis psicològics bàsics, per als quals no seria necessari ser psicòleg o psicòloga, que inclourien recomanacions com la d'«escoltar però no forçar», atenció de les necessitats bàsiques (alimentació, beguda, contacte familiar o de l'entorn) i protecció davant d'altres possibles danys.

Després de la conferència inaugural ha tingut lloc un simulacre d'emergències. Les jornades també han inclòs la presentació de diferents comunicacions i pòsters de temàtiques vinculades amb la salut i la participació en diferents taules de debat d'una representació dels bombers de l'Ajuntament de Castelló, la Unitat Militar d'Emergències i els col·legis de Medicina, Psicologia i Infermeria de Castelló. També s'hi han donat a conèixer les associacions d'estudiants AESCA i SEMBREM, el programa «Estudia i investiga», el concurs «La meua tesi en 4,59 minuts» i els treballs premiats entre els presentats.

INAUGURACIÓ

La jornada ha sigut inaugurada per la directora de l'Escola de Doctorat, Mercè Correa, en representació de la rectora de l'UJI Eva Alcón, qui ha destacat una de les característiques essencials d'aquesta trobada, l'aprenentatge col·laboratiu, perquè «en compartir coneixements facilitem la generació de noves idees, enfortim el sentit de comunitat i promovem la solidaritat i el desenvolupament de noves habilitats».

La investigadora en l'àmbit de la psicologia ha felicitat l'organització per la temàtica triada per a enguany perquè és «necessari i urgent per a promoure una societat més informada, més crítica, més lliure i més autònoma; en definitiva, una societat més saludable». També ha comentat que les jornades «harmonitzen plenament amb les línies de govern, especialment pel que fa al reforç de la cultura científica, la ciència ciutadana i la innovació».

El degà de la Facultat de Ciències de la Salut, Eladio Collado, ha confirmat el creixement de l'impacte de la investigació que es realitza en la facultat i la interconnexió entre les tres disciplines (psicologia, infermeria i medicina) des de la creació del centre fa més d'una dècada. Collado ha assegurat que la salut és «un camí col·lectiu i transformador» que es regeix per la curiositat, rigor i compromís amb la salut i el benestar de les persones, que és «el nostre primer objectiu».

La professora i investigadora Isabel Almodóvar, en representació del comitè científic, ha explicat que la temàtica sorgeix per a donar resposta a esdeveniments com els esdevinguts a València després de la DANA, perquè els professionals compten amb eines i desenvolupen tècniques que els permeten oferir a les persones damnificades la millor resposta, perquè «tots compartim un mateix objectiu, cuidar la vida, i no hi ha recuperació després d'un desastre sense salut mental».